1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple: De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases. En [...]

Eric (variant antiga d'Enric) Èric (variant d'Erik) Sovint hi ha el dubte de com s'ha d'escriure i pronunciar aquest nom de persona. D'entrada, cal dir que es tracta de dos noms diferents. D'una banda, en català existeix el nom Eric, que és una variant antiga d'Enric. Aquest antropònim és agut [...]

La forma normativa d'aquest cognom és Masdeu. La variant Masdéu no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, a causa de la reducció dels mots que duen accent diacrític aprovada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2017. [...]

La forma normativa d'aquest cognom és Maces, mentre que la forma Masses es considera acceptable per a un ús com a cognom. La variant prenormativa Massas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]

La forma normativa d'aquest cognom és Maça, mentre que la forma Massa es considera acceptable per a un ús com a cognom. La variant prenormativa Masa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]

La forma normativa d'aquest cognom és Maçaners, mentre que la forma Massaners es considera acceptable per a un ús com a cognom. La variant prenormativa Masanés no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]

La forma normativa d'aquest cognom és Maideu. La variant Maydeu no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent. La variant Maidéu tampoc no s'hi adequa, a causa de la reducció dels mots que duen accent diacrític aprovada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2017. [...]

Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament: 1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]

La forma estrictament normativa d'aquest cognom és Prat-sobre-roca. La variant Pratsobrerroca, malgrat que no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans, resulta acceptable perquè evita una possible pronúncia errònia. En canvi, la forma més tradicional [...]

El nom propi Ventura (reducció de Bonaventura), encara que pugui tenir com a origen un sant (masculí), també s'ha considerat i emprat com a femení, segurament afavorit pel fet que com a mot comú és femení. Així doncs, es pot aplicar tant a un home com a una dona.  [...]